Els seminaristes Quim Llopart i Lluc Juscafresa van rebre, dissabte, l’admissió a ordes per part del bisbe de Girona, fra Octavi Vilà. Va ser en el decurs de la missa anticipada a l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles.
Aquesta cerimònia és un moment important en la vida del futur prevere ja que mitjançant l’admissió, l’Església reconeix formalment i acull la seva vocació i s’uneix en la pregària perquè el procés de formació arribi a bon terme. Segons el pla de formació dels seminaris, amb aquest ritu de benedicció l’Església acull l’oferiment dels seminaristes perquè es preparin més intensament a rebre, en el futur, l’ordenació, primer de diaca, i després de prevere. Al final d’aquest curs o principis de l’altre, rebran els ministeris laicals de lector i acòlit. Aquests ritus tenen un valor significatiu i la seva eficàcia pedagògica que assegura una adequada preparació, i després, de l’exercici d’aquests ministeris. Lluc Juscafresa reconeixia que era un dia especial després de més de quatre anys de formació.
Una hora abans de la missa, els dos seminaristes van oferir el seu testimoni vocacional. A la cerimònia van estar acompanyats pels infants de la catequesi, pels joves, per la gent de la parròquia, per les seves famílies, per companys seminaristes vinguts d’arreu de Catalunya, per mossens i pel bisbe de Girona Fra Octavi. El ritual va començar amb els seminaristes essent cridats pel seu nom i havent de respondre dues preguntes. Va prosseguir amb les pregàries que demanen l’ajuda de Déu pels qui reben l’admissió i va acabar amb una benedicció. El seminarista banyolí reconeixia que per a ell era especial poder celebrar la cerimònia a Banyoles.
Durant l'homilia, fra Octavi va proposar l’exemple de Bartimeu, un home cec que era repudiat per la societat de l’època per patir una malaltia. Els va recordar que s’estan preparant a fons per a poder servir a Déu i a l’Església de la millor manera que els sigui possible i, finalment, els va animar a no oblidar mai el camí cap al presbiterat i a endinsar-se «l’amor perseverant en la pregària, en el contacte amb la Paraula de Déu i en l’exercici de la caritat».
