"Conèixer el Pla de l'Estany" clou el curs amb una visita a edificis civils protegits de Banyoles

Banyoles i les seves edificacions civils protegides dels segles XIII, XIX i principis del XX van centrar, aquest diumenge, el que era l’última sortida d’aquesta temporada del cicle “Conèixer el Pla de l’Estany”. Organitzat conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i pel Centre Excursionista de Banyoles l’objectiu del cicle és donar a conèixer el patrimoni històric del Pla de l’Estany i aquesta darrera sortida es va quedar a la capital. L’objectiu era donar a conèixer i posar en valor aquells edificis que formen part del   llistat que va elaborar el centre d’Estudis Comarcals de Banyoles el passat mes de febrer sobre elements de Banyoles susceptibles de ser protegits o d’augmentar-ne el nivell de protecció.

Segons explicava l’entitat, aquest és el primer d’una sèrie d’itineraris que volen donar a conèixer els BCINs, els BCILs i altres edificis d’interès. Per al centre d’Estudis Comarcals més endavant caldria, com han fet en altres poblacions, senyalitzar-los i afegir-hi un codi QR que permeti ampliar-ne la seva informació i descarregar-se els diversos itineraris. En aquesta ocasió es van poder veure una vintena d’edificis i elements des de Can Lavall que és el més antic fins a Can Boschdemont. En aquest cas no es va seguir un ordre cronològic però si que es va iniciar l’activitat amb una petita introducció sobre l’evolució urbana de Banyoles.

En aquest sentit,  més enllà d’algun habitatge dispers i alguns molins, fins a principis del s. XVIII la major part del creixement urbà es va anar desenvolupant dintre del recinte emmurallat amb alguna edificació situada en els camins principals que arribaven a la Plaça Major. D’aquest segle es van visitar Can Lavall, Can Llach i les Cases dels De Ameller. Al segle XIX,  la ciutat va tenir un creixement feble marcat per una crisi profunda al sector industrial, fet que va estancar el seu creixement urbà. En són destacables les operacions de la desaparició gradual de l’antic recinte emmurallat i la construcció de la carretera entre Girona i Olot que va desplaçar l’eix que antigament passava per la Plaça Major. Aquesta operació va crear un nou centre urbà a la Plaça dels Turers i va obrir un nou eix de creixement perpendicular al tradicional. La ciutat, en grau més baix, també va créixer pel carrer Sant Martirià amb cases de la nova burgesia com Can Gou i Can Carré amb alguna transformació dintre del mateix nucli antic com Can Torrent.

L’entrada al segle XX va estar marcada per l’interès de l’Estany, el Balneari i els seus visitants. La ciutat va desenvolupar un nou eix, el Passeig de la Indústria, que connectava la Plaça Major amb el Puig d’en Colomer i el barri de Guèmol així com limitava pel sud-est el creixement del barri de la Divina Pastora. Aquest passeig es va anar edificant amb una sèrie d’edificis de rellevància arquitectònica com la casa modernista de can Betlem, les cases de Renda d’en Pere Font, la casa de la Vila, seguint els corrents arquitectònics de l’època. D’aquest segle es van visitar divuit elements.

"Conèixer el Pla de l'Estany" clou el curs amb una visita a edificis civils protegits de Banyoles

Banyoles i les seves edificacions civils protegides dels segles XIII, XIX i principis del XX van centrar, aquest diumenge, el que era l’última sortida d’aquesta temporada del cicle “Conèixer el Pla de l’Estany”. Organitzat conjuntament pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i pel Centre Excursionista de Banyoles l’objectiu del cicle és donar a conèixer el patrimoni històric del Pla de l’Estany i aquesta darrera sortida es va quedar a la capital. L’objectiu era donar a conèixer i posar en valor aquells edificis que formen part del   llistat que va elaborar el centre d’Estudis Comarcals de Banyoles el passat mes de febrer sobre elements de Banyoles susceptibles de ser protegits o d’augmentar-ne el nivell de protecció.

Segons explicava l’entitat, aquest és el primer d’una sèrie d’itineraris que volen donar a conèixer els BCINs, els BCILs i altres edificis d’interès. Per al centre d’Estudis Comarcals més endavant caldria, com han fet en altres poblacions, senyalitzar-los i afegir-hi un codi QR que permeti ampliar-ne la seva informació i descarregar-se els diversos itineraris. En aquesta ocasió es van poder veure una vintena d’edificis i elements des de Can Lavall que és el més antic fins a Can Boschdemont. En aquest cas no es va seguir un ordre cronològic però si que es va iniciar l’activitat amb una petita introducció sobre l’evolució urbana de Banyoles.

En aquest sentit,  més enllà d’algun habitatge dispers i alguns molins, fins a principis del s. XVIII la major part del creixement urbà es va anar desenvolupant dintre del recinte emmurallat amb alguna edificació situada en els camins principals que arribaven a la Plaça Major. D’aquest segle es van visitar Can Lavall, Can Llach i les Cases dels De Ameller. Al segle XIX,  la ciutat va tenir un creixement feble marcat per una crisi profunda al sector industrial, fet que va estancar el seu creixement urbà. En són destacables les operacions de la desaparició gradual de l’antic recinte emmurallat i la construcció de la carretera entre Girona i Olot que va desplaçar l’eix que antigament passava per la Plaça Major. Aquesta operació va crear un nou centre urbà a la Plaça dels Turers i va obrir un nou eix de creixement perpendicular al tradicional. La ciutat, en grau més baix, també va créixer pel carrer Sant Martirià amb cases de la nova burgesia com Can Gou i Can Carré amb alguna transformació dintre del mateix nucli antic com Can Torrent.

L’entrada al segle XX va estar marcada per l’interès de l’Estany, el Balneari i els seus visitants. La ciutat va desenvolupar un nou eix, el Passeig de la Indústria, que connectava la Plaça Major amb el Puig d’en Colomer i el barri de Guèmol així com limitava pel sud-est el creixement del barri de la Divina Pastora. Aquest passeig es va anar edificant amb una sèrie d’edificis de rellevància arquitectònica com la casa modernista de can Betlem, les cases de Renda d’en Pere Font, la casa de la Vila, seguint els corrents arquitectònics de l’època. D’aquest segle es van visitar divuit elements.

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per a millorar l'experiència de l'usuari i per a recollir informació estadística anònima que s'envia a tercers per al seu processament. Si ho accepteu cliqueu "D'acord"; si voleu més informació sobre la política de privacitat accediu a "Saber-ne més", o podeu continuar sense habilitar les galetes (l'experiència de navegació es podria veure afectada).